|
| |
|
Guia de la
Cerdanya
www.lacerdanya.com |
Planès, orri
de Planès, estany de Planès
|
 La vall de Planès és una de les més desconegudes i menys visitades de
la Cerdanya. Deixem enrere les tosses arrodonides del Puigmal o de la vall d’Eina;
propers al Conflent, aquest indret representa la transició als seus aspres vessants
rocallosos, que ens tornen a recordar el Cadí o altres contrades del Pirineu central.
Tanmateix, aquest recorregut finalitza en l’únic estany situat a la baga cerdana,
precursor dels de l’Estanyet i de Carançà més a l’E.Sortida
Planès (1.539 m). A la conca fluvial de la Tet, aquest poble es pot considerar
encara cerdà per motius histò-rics i de jurisdicció (Planès i Sant Pere dels Forcats
pertanyien a l’antiga vegueria de Cerdanya, amb capital a Puigcerdà, abans del
Tractat dels Pirineus). Té una original església romànica dedicada a la Mare de Déu de
la Mercè.
Aproximació
Sortim per una pista asfaltada que duu al barri de Planès de Dalt. Després fa
un revolt pronunciat a la dreta i esdevé de terra. Un xic més amunt hi ha una
bifurcació; agafem la variant de l’esquerra, que se’n va lluny per fer una
marrada i tornar ja a considerable alçària. Passem per un contrafort i ens travessa un
camí (el GR 10-36) que prové del poble i porta a la vall de la Riberola. Continuem per
pendent poc pronunciat i ens endinsem en la vall de Planès. Creuem el riu i aparquem el
cotxe en un ampli espai (4,5 km). La pista, més estreta, enllaça amb l’es-tació
d’esquí de Sant Pere dels Forcats.
Itinerari
| 0.00 |
Aparcament (1.810 m). Davant, en sentit, S, tenim un ample camí bastant
inclinat. Està molt senyalit-zat. Més enllà se suavitza per tornar a enfilar-se altre
cop. Anem per una bonica pineda de pi negre. |
|
| 0.10 |
Creuem un torrentet que baixa de la dreta. Seguim el camí. El riu de Planès
davalla, proper, a la nostra esquerra. |
| 0.15 |
Unió amb un corriol fressat que ve de l’esquerra (marcat amb senyals
blaus). Continuem amunt. |
| 0.20 |
Orri de Planès (1.939 m). Enllacem amb una pista que ve de la dreta (W), de
Sant Pere dels Forcats. Restes d’una cabana de fusta. A l’esquerra veiem un
camí més estret però ben indicat. Hi anem. Travessem una tanca de filferro per al
bestiar. |
| 0.25 |
Passem a l’altra riba (E). Unes fites ens indiquen per on hem d’anar.
Superem una petita graonada. |
| 0.30 |
Planell herbat, freqüentat pel bestiar a l’estiu. A l’esquerra
s’enlaira la paret W del pic del Boc, Més enllà del prat, entrem de nou a la densa
pineda, amb gatsaules i matolls de ginebró. A la dreta domina el paisatge el pic Nord del
Serrat de les Fonts, que separa la part alta de la vall de Planès i la coma Amagada,
secundària. Els Cambresdase destaquen a la dreta. Ara trobem senyals de pintura blanca. |
| 0.45 |
Travessem el riu altre cop. Bon panorama de la caòtica capçalera de la vall,
amb cims enasprats. Davant hem de superar unes graonades rocoses. |
| 1.00 |
Font sota una gran roca moltonada. És una surgència sota un gran bloc de
gneis. Entorn cada cop més salvatge. |
| 1.10 |
Cabana de l’Orri dels Pastors. Es troba en bastant bon estat. Pot servir
d’aixopluc si fa mal temps. Ens trobem en el punt d’unió de la vall de Planès
i la coma Amagada, que s’enlaira a la nostra dreta. Seguim el camí, un xic
desdibuixat entre la gespa, però indicat. |
| 1.15 |
Estany de Planès (2.196 m). Més aviat són uns aiguamolls, sobretot a finals
d’estiu. Gran solitud. Paisatge feréstec. Si volem continuar caminant, és
aconsellable arribar-se fins a l’entrada del circ de la Conca (45 min per camí
marcat), indret caòtic i ple de blocs rocallosos arrossegats per les glaceres. Tanmateix,
l’ascensió a la torre d’Eina (cim més elevat de la vall) des del circ comporta
1 h i 15 min des del circ. La seva ruta d’ascensió, sinuosa, també està ben
senyalitzada (marques vermelles i, un cop a la carena, blanques). |
|
